dolor
els peus tallats fins les llindes
les mans trinxades fins les baldes
l’edifici malferit d’infància
por
au dorm
les parets forfollen
transvassa’t la tranquil·litat
amb les espatlles de guix
deixaran peuades els gossos
ronyosos
m’agrada
equilibrar el dia
però que et vingui al cap com clarejava
m’agrada
equilibrar la son
però que et vingui al cap abismal
poble
enganxós i càlid
el camp ple de reblons
dalles de quietud
inhumà
fins i tot no hi ha ningú a qui dir-ho
digues
fins i tot no hi ha els endintres de qui mirar
mira
parlen pulmons porosos
exhalant el silenci del poble
lèxic del silenci
.
. .
. . .
. . . .
(títol)
ultima trobada
dels oblidats ocells
del rúfol cel
del somriure teu
com ara tu amb mi
com ara
ocells
que sacsegen
el cel
simpatia
queden nomes
empremtes de peus
aquest
aquell
o allò totalment altre
aigua dolça
d’ulls
temps
no cal res
tornarà de nou
tot el passat
del passat me’n recordaré
com d’un desert
a l’ull
records
no moguis
que
obrir de bat a bat
la son
fòsfor del temps
fòsfor dels dits
matinal
els crits dels arbres
s’engendren a les arrels
і es dispersen per les branques
però de la mà peixo
uns quants sospirs
ganduls
llum
tan misteriós
urpetes de corrent d’aire
formiguegen per l’esquena
(potser així
troben el seu anorreament)
tan possible
urpetes de pluja
repiquen contra la xapa
l’animal aquell amb urpes
què poc que el sento
estiu
visc fàcil
em perdo per tot arreu
per trobar-me
cada dia
majoria d’edat
afusellat el marc de l’aire
di8 bocins
de zavadsky
(tots nosaltres)
pudor que fan
els contenidors amb deixalles
a la xafogor
de tant en tant algú apareix
home o dona
ullant a dintre
buscant qualsevol cosa nutritiva
de tant en tant algú apareix
home o dona
passa per davant
sense respirar
pudor que fan
els contenidors amb deixalles
a la xafogor
sonet verd
el temps enfila les gotes
al fil de l’instant
a
però fa olor a segat
les mans trenquen la teranyina
teixida dels sorolls
a
però a davant dels ulls: distàncies
(distàncies)
el camí capgirat
s’empassa l’aigua
com herba
les coses parlen
de la buidor
luxúria
quan ella camina
s’aixeca sobre els dits dels peus
departament
de protecció dels drets
del consumidor
de la província de ternópill
xafogor
la fotuda finestra que grinyola
avortó de cel
sobre el marc
pastoral
i la resta als teus ulls
aou iïe
iïe aou
і la fulla nerviada del palmell
timidesa
et paralitzes
s’encenen els cabells dels camps
gairebé paraules
no trobades
diferència d’edat
15
225
3375
18
324
5832
pena
espelma a les mans
et desvetlles de sobte
dones a llum els teus ulls
і em busques
el meu cos volfràmic
amb la tensió de la sorra
s’arroenta
perquè distancies
perquè el silenci dels teus cabells
perquè les meves mans inofensives
ulls ploren
sorra
encants
gaudeix
vindran
mesos com castanyes
1
les converses semblaran
com boires
2
el teu petit palmell
em rodolarà per la galta
3
4
5
і no dir el demés
com no saber res
tretze de juliol
la elèctrica del vent
(gust de ferro a la boca)
absència que
castanyers eternament joves
fonent-se
espera
. . .
groc
groc
groc
. . .
a casa
1234567890
і res no queda pel món
pel món
pel món
ze di
11
12
13
14
15
16
17
18
19
un altre cop l’hora
dotze sis
dotze sis
dotze
com ara tu amb mi
com ara
soledat
s’arronsaran les espatlles
no sé
el cap de banda a banda
no
no sé
no
perquè tan silenciós
el vers passat
vas regalar-me el dring
continuació
(. . .
no me’n recordo)
Traducció d’Andrí Antonovsky, Catalina Girona i Francesc Gelonch. 5-2010.