dolor
els peus tallats fins les llindes
les mans trinxades fins les baldes

l’edifici malferit d’infància

por
au dorm
les parets forfollen
transvassa’t la tranquil·litat

amb les espatlles de guix
deixaran peuades els gossos
ronyosos

m’agrada
equilibrar el dia
però que et vingui al cap com clarejava

m’agrada

equilibrar la son
però que et vingui al cap abismal

poble
enganxós i càlid
el camp ple de reblons

dalles de quietud

inhumà
fins i tot no hi ha ningú a qui dir-ho

digues

fins i tot no hi ha els endintres de qui mirar

mira

parlen pulmons porosos
exhalant el silenci del poble

lèxic del silenci
.
. .
. . .
. . . .

(títol)

ultima trobada
dels oblidats ocells
del rúfol cel
del somriure teu

com ara tu amb mi
com ara

ocells
que sacsegen
el cel

simpatia
queden nomes
empremtes de peus

aquest
aquell
o allò totalment altre

aigua dolça
d’ulls

temps
no cal res
tornarà de nou
tot el passat

del passat me’n recordaré
com d’un desert
a l’ull

records
no moguis
que

obrir de bat a bat
la son

fòsfor del temps
fòsfor dels dits

matinal
els crits dels arbres
s’engendren a les arrels
і es dispersen per les branques

però de la mà peixo
uns quants sospirs
ganduls

llum
tan misteriós

urpetes de corrent d’aire
formiguegen per l’esquena
(potser així
troben el seu anorreament)

tan possible

urpetes de pluja
repiquen contra la xapa

l’animal aquell amb urpes
què poc que el sento

estiu
visc fàcil

em perdo per tot arreu
per trobar-me
cada dia

majoria d’edat
afusellat el marc de l’aire

di8 bocins
de zavadsky

(tots nosaltres)
pudor que fan
els contenidors amb deixalles
a la xafogor

de tant en tant algú apareix
home o dona
ullant a dintre
buscant qualsevol cosa nutritiva

de tant en tant algú apareix
home o dona
passa per davant
sense respirar
pudor que fan
els contenidors amb deixalles
a la xafogor

sonet verd
el temps enfila les gotes
al fil de l’instant
a
però fa olor a segat

les mans trenquen la teranyina
teixida dels sorolls
a
però a davant dels ulls: distàncies

(distàncies)

el camí capgirat
s’empassa l’aigua
com herba

les coses parlen
de la buidor

luxúria
quan ella camina
s’aixeca sobre els dits dels peus

departament
de protecció dels drets
del consumidor
de la província de ternópill

xafogor
la fotuda finestra que grinyola

avortó de cel
sobre el marc

pastoral
i la resta als teus ulls
aou iïe

iïe aou
і la fulla nerviada del palmell

timidesa
et paralitzes

s’encenen els cabells dels camps

gairebé paraules
no trobades

diferència d’edat
15
225
3375

18
324
5832

pena
espelma a les mans

et desvetlles de sobte
dones a llum els teus ulls
і em busques

el meu cos volfràmic
amb la tensió de la sorra
s’arroenta

perquè distancies
perquè el silenci dels teus cabells
perquè les meves mans inofensives

ulls ploren
sorra

encants
gaudeix

vindran
mesos com castanyes
1
les converses semblaran
com boires
2
el teu petit palmell
em rodolarà per la galta
3
4
5

і no dir el demés
com no saber res

tretze de juliol
la elèctrica del vent
(gust de ferro a la boca)

absència que

castanyers eternament joves
fonent-se

espera
. . .

groc
groc
groc

. . .

a casa
1234567890

і res no queda pel món
pel món
pel món

ze di
11
12
13
14
15
16
17
18
19

un altre cop l’hora
dotze sis
dotze sis
dotze

com ara tu amb mi
com ara

soledat
s’arronsaran les espatlles
no sé

el cap de banda a banda
no

no sé
no
perquè tan silenciós

el vers passat
vas regalar-me el dring

continuació

(. . .
no me’n recordo)

Traducció d’Andrí Antonovsky, Catalina Girona i Francesc Gelonch. 5-2010.

Напишіть відгук